 |
| Olga Amargant à droite avec le traducteur S. Dubois (Photo gracieuseté de N. Pàmies) |
Olga Amargant ,
Ponent a l’acte Catalogne et Europe en defénse des libertés
Bonsoir,
Merci aux organisateurs et merci à vous tous
pour votre présence.
Je suis Olga Amargant, avocate, activiste,
membre du Conseil de l'Ordre des avocats de Catalogne, membre de l'Association
des Juristes pour les droits de l'Homme et membre de l'Association Mémorial
1714.
J'ai le plaisir de vous adresser quelques mots
au nom de mon confrère Maître Lluís
Matamala Ribó, témoin au procès de Madrid contre les prisonniers politiques
catalans poursuivis pour les faits des 20 septembre et 1er octobre 2017 qui,
pour des raisons de logistique, n'a pu être parmi nous ce soir :
L'Etat Espagnol a ouvert une procédure
d'accusation générale contre le mouvement indépendantiste catalan parce que
celui-ci a réussi à organiser pacifiquement le référendum d'autodétermination
du peuple catalan, le 1er octobre 2017.
Ce 1er octobre, l'Etat espagnol a, pour le seul
fait d'avoir voulu voter, consciemment exercé une répression policière féroce
contre des citoyens pacifiques et sans défense.
Il y a eu des milliers de victimes, dont
certaines mises en examen, il y a des prisonniers politiques, détenus depuis
plus d'un an, accusés de rébellion et de sédition sans qu'aucune violence n'est
jamais été exercée.
Le procès de Madrid contre les prisoniers
politiques a été une FARCE, farce pleine d'irrégularités et de discriminations
(traitement, juridiques, témoignages, linguistiques, etc.), où l'on a pu parler
allemand, anglais, portugais, castillan mais PAS catalan. Il nous a été
interdit, à moi-même et à d'autres personnes, de parler catalan : nous avons
été menacés d'expulsion, menacés de sanctions disciplinaires et pénales.
Je suis allé témoigner à Madrid au procès contre
les prisonniers politiques afin de relater ce que j'avais vu le 1er octobre :
d'une part, la fierté et la joie des gens qui ont pu aller voter et, d'autre part, les charges
policières que j'ai vues et qui sont indignes d'un Etat de droit.
Je crois, comme nombre de juristes, que le Tribunal
suprême [espagnol] n'est pas compétent pour juger les prisonniers politiques
catalans, c'est le Tribunal supérieur de Justice de Catalogne qui l'est.
Je crois que “la justice espagnole”, avec ce
procès, a voulu se livrer à “une vengeance” contre le Peuple catalan qui est
allé voter le 1er octobre, exerçant le mandat démocratique de ses élus.
Le Tribunal suprême, je crois, a été l'exécuteur
des hautes oeuvres de l'Etat espagnol devant l'incapacité politique de celui-ci
à savoir résoudre, par le dialogue, le problème catalan.
Je crois que les procureurs n'ont pas été
impartiaux. Ils ont fabriqué/monté une
fiction à seule fin de pouvoir mettre en examen et emprisonner nos
responsables politiques et associatifs et terroriser la population.
Nous, Catalans, sommes, depuis 1714, soumis au
pouvoir de l'Etat espagnol par la force des armes (droit de conquête). Armes de
tout type, utilisées encore, au jour d'aujourd'hui, pour nous soumettre et nous
empêcher de décider de notre avenir immédiat en toute liberté.
Il n'y a, dans l'Etat espagnol, ni séparation de
pouvoirs, ni Démocratie pleine et entière : c'est ce que le procès contre
l'indépendantisme a montré. L'Etat espagnol s'est totalement décrédibilisé,
comme s'est décrédibilisé son appareil judiciaire.
La justice de l'Etat espagnol bafoue les Pactes
internationaux, la Charte européenne des Régions et Langues minoritaires. Nous
exigeons le respect de notre droit à l'autodétermination.
L'Etat espagnol a utilisé et continue d'utiliser
tous les mécanismes et toutes les manoeuvres à sa portée pour tenter de diviser
la société catalane... mais il N'Y PARVIENDRA PAS.
Nous continuerons à lutter pour le droit à
l'autodétermination du peuple catalan jusqu'à ce que nous obtenions
l'indépendance de la Catalogne afin d'en améliorer son bien-être et sa culture.
NOUS Y PARVIENDRONS !!! VIVE LA CATALOGNE LIBRE !!!
________________________________________________
 |
| Angelina Llongueras (Photo gracieuseté de N. Pàmies) |
Angelina Llongueras,
Ponent a l’acte Catalogne et Europe en defénse des libertés
He vingut en tant que membre de CatescR, de With Cat i d' ArtxR
He
vingut per emfasitzar la importància de les petites accions que pot fer
qualsevol persona i que si son constants tenen un efecte importantíssim en la
impressió que la opinió mundial rep del procés català cap a la
independència. El meu objectiu és
animar-vos a que tots vosaltres us poseu en marxa i feu diàriament activitats
que col.laborin a accelerar el nostre objectiu col.lectiu d’esdevenir un nou
estat a Europa, una República catalana lliure d’ocupacions, imposicions,
explotacions i vexacions per part d’una monarquia aliena que la té literalment
segrestada.
Quan es
lluita pacíficament contra un Estat, aquest disposa de moltes coses de les que
nosaltres no disposem. Compta amb tots els aparells mediàtic, judicial,
repressiu, etc... la qual cosa fa que la veu del poble català, els seus anhels
legítims i els seus drets siguin sovint silenciats i ofegats sense que el món
s’assabenti del joc brut que hi ha i les cartes marcades amb les que hem de
dirimir.
Però hi
ha una eina, amb la que nosaltres comptem i l’estat espanyol i la burocràcia
institucional europea no compten: la força, la creativitat, la determinació i
l’acció diària del poble, que de forma voluntària fem: informar, denunciar,
crear llaços, escoltar i compartir, i, per resumir, fer arribar la nostra veu
als confins del planeta.
En
aquest sentit, Cartes per la República,(https://t.me/cartesrepublica) per exemple, va sorgir com la suma de
tota una sèrie d’iniciatives individuals que aviat van cristal·litzar en una
xarxa de suport mutu, que es va establir, no per tallar la iniciativa lliure de
ningú, sinó per facilitar les coses, per poder crear bases de dades, per
poder-se repartir feines urgents quan calgui, per mantenir-nos informats i al
dia els uns als altres, per fer de traductor(e)s i intèrprets de la gent que ho
necessiti, per motivar campanyes.
Literalment tothom pot formar part de CartesxR perquè totes i tots tenim
amics i amigues, o parents, a altres parts de l’estat espanyol que no
s’assabenten del que passa a Catalunya ni de les nostres raons o aspiracions si
no és per mitjà de la nostra comunicació directa a través de cartes, postals,
emails, tweets, notes a Facebook, a Instagram, o allà on sigui. Escriure és
sovint una activitat ‘intima que requereix confiança i que ens permet ser
sincer(e)s i explicar la nostra veritat, la manera com vivim la nostra lluita
col.lectiva. Això fa que les cartes comptin amb una gran credibilitat. Si tens
encara que sigui tres amics a la resta de l’estat i tres a l’estranger i els
escrius per explicar com vius i com pateixes o t’alegres de les diverses coses
que passen és molt poderós. No deixis d’emprar aquesta eina (m’agrada més eina
que «arma», perquè una eina suggereix un instrument per crear complicitats i
per ilusionar altra gent amb els nostres anhels, a més de denunciar els nostres
repressors. No es pot silenciar una carta. Imagineu el que son 2 milions de
persones fent cartes? La força que això
té? Siguem tot(e)s carter(e)s, sisplau?
With
Catalonia és també una plataforma que va crear unes jornades el desembre de
2017 amb l’ajut i col.laboració de moltes famílies de membres dels CDRs dels
diferents barris de Barcelona, d’entitats
que ens van oferir els seu espai i instal.lacions i de persones que vam donar
el nostre temps i habilitats per fer venir cap a Catalunya gent activista,
organitzacions feministes, antifeixistes, de solidaritat, d’alternatives
econòmiques, etc... de la resta de l’estat espanyol i de diversos moviments
sobiranistes o empoderadors socials del món, com ara el SAT d’Andalusia, les
mares de la xarxa antirepressiva dels presos per dissidència, l’alcalde de Ginebra, els membres del partit
de treballadors del Kurdistan, gent del moviment sobiranista de Còrsega,
plataformes contra les retallades de Grècia i altres, que van venir a conèixer
la nostra realitat i a compartir-nos la seva. Poder acollir gent i escoltar-nos
mútualment és importantíssim a l’hora de
crear xarxes solidàries a diferents ciutats i territoris d’aquest país i
d’altres, que llavors son llavors per un coneixement més ampli de la causa
catalana.
També
ArtUR contribueix d‘una manera creativa a visibilitzar i a internacionalitzar
la nostra causa: iniciatives com la d’Olot, de fer exposicions com les de «55
urnes per la llibertat» o «La Càrrega» on diferents artistes visibilitzen el
que significa la repressió estatal a la vegada que donen a conèixer els nostres
pintors, grafistes, etc...les iniciatives dels músics que han anat a tocar pels
nostres presos i preses polítics, o les de poetes i actors que publiquen i
representen la nostra realitat i els nostres somnis, totes elles són importantíssimes. Cada barri por trobar
espais on petits i gran puguin treure els traumes creats per la repressió i la
violència a través de dibuixos, o representacion, o cantades conjuntes.
Siguem
doncs tot(e)s actors i actrius que actuem per la nostra República escrivint,
compartint, dibuixant, pintant, cantant , ballant, i essent el millor de
nosaltres mateixos i que ens vegi el món perquè pugui conèixer-nos i
apreciar-nos, desfent així el relat fals i creant un mosaic de bellesa que
captivi a tothom que entri en contacte amb la República catalana vivent que som
tots nosaltres. Gràcies.
_______________________________________________
Bona tarda,
_______________________________________________
 |
| Martina Kreutz (Photo gracieuseté de N. Pàmies) |
Martina Kreutz,
Ponent a l’acte Catalogne et Europe en defénse des libertés. ANC R.N.Westfalia
Bona tarda,
En Joan m’ha demanat
que us dirigeixi algunes paraules avui.
Ell sap molt bé que
no m’agrada gens parlar en públic – però tampoc no li puc dir que no.
Tenim la nostra gent
a la presó o a l’exili. I penso que tothom qui no suporta la injustícia, la
repressió, ha de posar-hi el seu gra de sorra. I si el meu és sortir a dalt
d’un escenari – parlar en públic – qui sóc jo per rebutjar-ho?
En el meu cas, jo,
mai de la vida m’he involucrat en cap organització reivindicativa, ni he sigut activa
en la política – res. Interessada, sí, molt. Activa, mai.
I ara, els meus amics
alemanys i també els catalans em pregunten per què – per què m’hi poso – tinc
la nacionalitat alemanya, no visc a Catalunya...
Doncs, hi ha diversos
motius. I un, que segurament comparteixo amb tots vosaltres. M’estimo
Catalunya, m’estimo la seva gent, la seva llengua i la seva cultura.
Motiu, per ell
mateix, ja suficient, no trobeu?
Però, a part d’això,
hi ha un altre motiu que – per a mi - pesa igual--.
Quan em vaig
assabentar del que estava passant el 20 de setembre a Barcelona i també a
Girona, i després, l’U d’octubre, vaig recordar una situació –una conversa– que
vaig tenir amb la meva àvia.
Jo devia tenir uns
13/14 anys quan a l’institut ens parlaven dels Nazis, de Hitler, de la segona
guerra mundial – tota aquella època. I vaig preguntar a la
meva àvia – nascuda l’any 24 – per què ningú no s’hi va oposar, per què ningú
no hi va fer res. Milions i milions de persones callades. Com pot
ser ?
La seva resposta va
ser ben senzilla :
No en sabíem res.
No en sabíem res.
Costa de
creure.
Nosaltres vivim al
segle 21, tenim internet, twitter, diaris online, tenim totes les informacions
i notícies gairebé a l’instant. I de vegades és massa, i ens en cansem.
Però que ningú – ni a
Espanya, ni a França, ni a Alemanya, ni enlloc, no digui que no en sabia res,
que no en sap res, de la repressió, dels insults, de la injustícia, de
l’anti-democràcia que viu Espanya en aquest moment.
Ja no tenim aquella
excusa, no tenim cap excusa per no fer res.
Per a mi és un motiu
moral molt fort. Si fa 30 anys vaig fer retrets a la meva àvia, com podria
quedar-me a casa estirada al sofà ara? No, no puc.
I estic molt
orgullosa del meu poble “adoptiu”. Que pensa igual, que hi és sempre, i que
s’està desplaçant avui un altre cop lluny de casa per demanar justícia.
Em van demanar també
que parlés de la situació a Alemanya respecte a Catalunya. I vaig haver de pensar molt.
Què en sap la gent
del carrer ? Què n’escriu la premsa? Què en
pensen els polítics ?
Pel que fa a la gent,
n’hi ha molts que ni tan sols saben que Catalunya existeix. N’hi
ha d’altres que recorden que hi havia un problema fa dos anys. Alguns també
pensen que som nacionalistes – i clar que ho som, a la nostra manera – però a
Alemanya, per la seva història, el concepte nacionalista és totalment negatiu,
és sinònim de “nacional-socialistes”, “Nazis”, l’ultra-dreta. I
quan surt la paraula nacionalistes, ja no en volen saber res més.
I nomès una minoria
molt reduïda s’ha interessat per Catalunya i per la salut de la democràcia a
Espanya.
Però molts dels que
estan disposats a escoltar, a reflexionar, que estan oberts a arguments, comencen
a entrendre’ns i veiem que fins i tot canvien d’opinió.
Quant als mitjans de
comunicació més importants a Alemanya, he de dir, en general no tenen molta
fama de promoure un periodisme crític.
I malauradament
expliquen ben poca cosa de Catalunya. Potser un titular,
sense gaire explicacions, de vegades un article que sembla escrit directament
d’en Borrell. Però - també és veritat que el seu interès ha augmentat molt des
que el president Puigdemont va ser a la presó a Schleswig-Holstein. Poc a poc
queden enrere els articles mirall dels mitjans espanyolistes. Abans parlaven
només de nacionalistes separatistes i des de llavors sí que són una mica més
matisats. Tot sigui dit, Catalunya és una noticia secundària. No
n’expliquen gaire cosa.
La premsa tirant més
cap a l’esquerra sí que explica la situació amb més detalls, però malauradament
no és tan llegida per la gent.
Tot plegat no té res
a veure amb articles que llegeixo a diaris de Suïssa, d’Anglaterra, Estats
Units i fins i tot de França.
Falten els polítics.
Els polítics dels partits grans, en públic, no parlen de Catalunya. L’únic
partit que sí que en parla, que obre debats, que s’informa, que introdueix
mocions al Parlament alemany és el partit Die Linke – l’esquerrra. Aquest
partit no està necessàriamant a favor de la independència però sí al dret a
decidir. Ho tenen difícil. Ja vam veure el dimecres passat que
la moció que van introduir al parlament per parlar de Catalunya va ser
rebutjada.
Però, fins i tot dins
del partit Die Linke, molts socis de la base, ens consideren nacionalistes i
per a ells és la paraula clau per no entrar en cap conversa.
Queda molta feina per
fer a Alemanya, d’informar i d’educar i parlar amb la gent.
L’ANC Alemanya té
grups a totes les grans ciutats d’Alemanya. En algunes també tenim CDRs. Hi ha
centres culturals i simpatitzants. I des d’aquí vull donar les gràcies a tots
els companys per la feina que fan.
Us asseguro que no
ens cansarem d’explicar i informar tants cops com calgui.
Som un poble tossut –
i estic orgullosa de formar-ne part – som un poble que ja no té por, que no es
rendeix mai més.
Siguem on siguem, a Alemanya,
a França o a Catalunya, seguirem amb llum als ulls i força al braç.
Moltes gràcies
________________________________________________
 |
| Laura Prat (Photo gracieuseté de N. Pàmies) |
Laura Prat Bertrams, Ponent a l’acte Catalogne et Europe en defénse des libertés
Citoyenne
européenne concernée.
Bonsoir,
Je suis ici, parce
que, comme vous, je m’ inquiète beaucoup de ce qui se passe maintenant en
Espagne, donc en notre Europe.
Et je suis
époustouflé (confus) du silence de la majorité de nos politiciens.
Parce que, eux, ils
ne font rien, c’est à nous, les citoyens!
C’est pour cette
raison que j’ai adressé une pétition au parlement néerlandais.
Je vais remettre
cette pétition dès que la décission judiciaire contre les leaders catalans sera
prise.
De sorte que les
politiciens ne puissent plus se cacher derrière le fait que ‘le cas est
toujours en procédure’.
Je voudrais avoir un
grand impact. Et cela sera possible en créant la plus grande pétition des
Pays-Bas.
Et pour cela j’ai
besoin de l’aide. Votre aide!
Plus de 30.000
(trente mille) d’Européens inquièts nous ont précédés!
Faites entendre votre
voix!
Svp allez à spanje.cat
et signez la pétition aussi!
En route pour 200.000
(deux cent mille) de signatures!
Merci beaucoup de
votre soutien!
Ensemble nous sommes
imbattables!
Junts som imparables!
Laura Prat Bertrams
Strasbourg, 1er juillet
2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada